Fa cosa d’una
setmana, assegut al tren de tornada cap a casa, no vaig poder evitar
interrompre la meva lectura i posar-me a escoltar la conversa que mantenien, al
meu costat, una mare i el seu fill, d’uns 6 anys d’edat:
- Quin és aquell
edifici? I aquella nau espacial que hi ha sobre l’altre? – va preguntar el nen
a la seva mare, senyalant amb el dit les figures a les que feia referència.
- L’edifici de més
cap aquí és un Hospital (fent referència a l’ICO), i l’edifici amb una nau a
dalt és un hotel.
- La nau és de
veritat?
- No, no. És un
restaurant.
- Mmm... existeixen
els marcians?
- Segurament, en
algun lloc de l’univers.
- I no els han
descobert, encara?
- No, encara no.
- Doncs jo sé una
manera molt fàcil de descobrir-los: només cal posar càmeres a tota la Terra i
anar mirant si apareixen.
- Però no estan a
la Terra, estan més enllà.
(es produeix un silenci, que dura un mig minut, mentre el nen posa cara pensativa...)
- Mama, per què
estudiem tant la Terra, si ja la coneixem?
- Doncs perquè és
on vivim, i és important conèixer el nostre entorn. És molt gran i hi ha moltes
coses...
- I per què no
estudiem el Sol? És més gran! No cal estudiar el Sol ni la Lluna?
- Sí, una mica
també s’han d’estudiar, és clar. Cal saber de tot.
- Mama, és perillós
viatjar a l’espai?
- Perillós
perillós... no crec... però cal molta preparació.
- I no et poden
menjar els marcians?
- No, els marcians
són bons, home.
- Com ho saps?
- Bé, no ho sé,
suposo que n’hi ha de bons i de dolents. Com els humans.
- Ahh vale! Tu n’has
vist mai?
- No, jo mai. Però
el pare del Marc estudia coses de l’espai.
- Ah. A veure si jo
en veig algun dia.
Durant tota aquesta
estona, he estat atent a la conversa, mirant el meu llibre, sense passar
pàgina. Somric amb algunes de les ocurrències del nen. Finalment, mare i fill s’aixequen,
disposant-se a baixar a la propera estació en què el tren s’aturi.
No puc dir que avui
el que he escrit sigui creació meva, ja que només m’he encarregat de
transcriure una conversa aliena, però si que volia fer una reflexió final: que
estiguin tranquils tots els experts que alerten la societat a través de
contraportades de diaris sobre la falta d’imaginació dels infants, per culpa de
la televisió i jocs que no deixen lloc a l’exercici de la invenció; encara hi
ha esperança.
(i sí, enlloc de marcians, fer servir el terme 'extraterrestres' hauria estat més correcte, per si algú ho estava pensant)
