CONVERSES DE TREN

Fa cosa d’una setmana, assegut al tren de tornada cap a casa, no vaig poder evitar interrompre la meva lectura i posar-me a escoltar la conversa que mantenien, al meu costat, una mare i el seu fill, d’uns 6 anys d’edat:

- Quin és aquell edifici? I aquella nau espacial que hi ha sobre l’altre? – va preguntar el nen a la seva mare, senyalant amb el dit les figures a les que feia referència.

- L’edifici de més cap aquí és un Hospital (fent referència a l’ICO), i l’edifici amb una nau a dalt és un hotel.

- La nau és de veritat?

- No, no. És un restaurant.

- Mmm... existeixen els marcians?

- Segurament, en algun lloc de l’univers.

- I no els han descobert, encara?

- No, encara no.

- Doncs jo sé una manera molt fàcil de descobrir-los: només cal posar càmeres a tota la Terra i anar mirant si apareixen.

- Però no estan a la Terra, estan més enllà.

(es produeix un silenci, que dura un mig minut, mentre el nen posa cara pensativa...)

- Mama, per què estudiem tant la Terra, si ja la coneixem?

- Doncs perquè és on vivim, i és important conèixer el nostre entorn. És molt gran i hi ha moltes coses...

- I per què no estudiem el Sol? És més gran! No cal estudiar el Sol ni la Lluna?

- Sí, una mica també s’han d’estudiar, és clar. Cal saber de tot.

- Mama, és perillós viatjar a l’espai?

- Perillós perillós... no crec... però cal molta preparació.

- I no et poden menjar els marcians?

- No, els marcians són bons, home.

- Com ho saps?

- Bé, no ho sé, suposo que n’hi ha de bons i de dolents. Com els humans.

- Ahh vale! Tu n’has vist mai?

- No, jo mai. Però el pare del Marc estudia coses de l’espai.

- Ah. A veure si jo en veig algun dia.

Durant tota aquesta estona, he estat atent a la conversa, mirant el meu llibre, sense passar pàgina. Somric amb algunes de les ocurrències del nen. Finalment, mare i fill s’aixequen, disposant-se a baixar a la propera estació en què el tren s’aturi.

No puc dir que avui el que he escrit sigui creació meva, ja que només m’he encarregat de transcriure una conversa aliena, però si que volia fer una reflexió final: que estiguin tranquils tots els experts que alerten la societat a través de contraportades de diaris sobre la falta d’imaginació dels infants, per culpa de la televisió i jocs que no deixen lloc a l’exercici de la invenció; encara hi ha esperança. 

(i sí, enlloc de marcians, fer servir el terme 'extraterrestres' hauria estat més correcte, per si algú ho estava pensant)