SOMNIS

Per a algú que era més aviat de dormir poc i mai totes les hores seguides, el món dels somnis no havia constituït mai un refugi en temps difícils. A més, de petit ja ho havia intentat, allò de pensar molt en alguna cosa just abans d’anar a dormir per tal de poder somiar-hi després, però (gairebé) mai havia funcionat; així doncs, com podria assegurar que els somnis que tindria serien un oasi de pau o tot el contrari? Precisament, no coneixia ningú que acumulés tantes males experiències en els seus somnis com ell mateix: l’havien segrestat, matat i putejat munts de vegades; quan s’acostaven exàmens, començava a somiar sobre allò que estudiava, però d’una manera totalment estrambòtica i sense sentit... Eren moltes, les males experiències que havia tingut mentre dormia.

Tot i així, la principal raó per la que no creia en els somnis com a refugi era perquè no ho necessitava: tenia una vida sense problemes majors, fàcil de portar, on ell era feliç. No estava acostumat a rebre males notícies, res anava mai més enllà dels problemes que poden sorgir al dia a dia, el que constituïa, tot i que ell no ho valorés llavors, la seva màxima debilitat. I així va ser.

Un dia, de cop, va aparèixer un problema important a la seva vida; era, a més, un problema difícil de comprendre, pel que semblava no haver-hi manera possible de solucionar-lo. Ell, acostumat a que tot anés sempre bé, a que els problemes fossin coses llunyanes, va topar-se, sense previ avís, amb un obstacle insuperable i una debilitat seva fins llavors desconeguda: el no saber perdre.

I el no saber perdre, unit a la inexplicabilitat del problema, van fer que s’ho quedés tot dins. I li comencés a donar voltes i més voltes. I així va ser com, dues nits seguides, va somiar amb que el problema s’havia solucionat i tot tornava a la normalitat, tot i no haver desitjat somiar-ho. A més, aquests somnis, a diferència de molts altres, semblaven força reals, pel que cada cop, en despertar-se o pensar en ells, es preguntava si, realment, el problema s’havia solucionat, ni que fos en part, i així potser, sense ser-ne conscient, això havia suggestionat aquells somnis. Després constatava que no, que res havia canviat. I va ser llavors quan va desitjar que, ara que ja ho havia experimentat, no volia que els somnis fossin el seu refugi; preferia que els somnis i la realitat anessin per camins diferents, evitant crear falses esperances.